Jo hi vaig ser

L’11 de setembre del 2013 jo hi vaig ser.

Em vaig inscriure pel meu compte a la web facilitada per l’Assemblea Nacional de Catalunya. Inicialment em vaig apuntar al tram 26, però vaig expressar la meva disponibilitat total per desplaçar-me on calgués. Al cap d’un parell de dies, vaig rebre un e-mail preguntant-me si estaria disposat a anar a un altre tram que hi fos més buit. Cap problema. Em vaig esborrar del tram inicial, i en pocs minuts em vaig inscriure al tram 15.

Fàcil, ràpid i eficient.

Als pocs dies vaig rebre un e-mail amb indicacions i enllaços a la pàgina web. Com anar, on deixar el cotxe, punt de trobada, recomanacions de salut, de seguretat, i una proposta de si volia apuntar-me a dinar paella que es volia organitzar, per un mòdic preu i amb previsió per a 400 persones. I m’hi vaig apuntar.

Arribat la Diada, vaig anar amb el meu cotxe, fins al punt de trobada indicat. Havia d’anar a un lloc a 200Km de casa meva, i estava tot preparat per a acollir-me.

A una petita explanada havien preparat taules i cadires per a un munt de gent. Hi havia persones, àngels de la guarda vestits una armilla de color verd, que pertanyien a l’organització i t’anaven indicant. A unes taules hi havia quatre nois, cadascú amb un llistat de persones apuntades al dinar, agrupats per ordre alfabètic. Comprovaren que jo hi era al llistat i em van donar un val per al dinar, amb instruccions de que a la 1 del migdia començarien a repartir el dinar.

Vaig passejar una estona per allà: un grup d’urbanitzacions entre Sant Pere de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar, a tocar del mar. Hi havia tot de gent amb samarretes grogues, senyeres, estelades, amb il·lusió als ulls i ganes de gaudir de la Diada.

Quan es va fer hora de dinar, vaig acudir al punt de trobada i hi havia vàries cues per a recollir el dinar. Em vaig posar a una de les cues i vaig fer lliga amb la gent que tenia davant: un grup que havia vingut de Vilanova i Geltrú, i al meu darrere gent vinguda de Castelló. També hi era un dels fotògrafs voluntaris, que ens explicà que li havien donat unes instruccions molt clares sobre com fer les fotos i com processar-les després.

Em van donar una bossa amb un plat, got i coberts de plàstic, tovallons de paper, un tros de pa i un plàtan. Em van servir un plat de paella i vaig buscar lloc a una de les taules, on vaig seure al costat d’una senyora de Murcia i la gent de castelló. Vam dinar en ambient de germanor, conversant alegrement i gaudint de la companyonia. En acabant vaig recollir les restes i les vaig llençar a una bossa d’escombreries que hi havia preparada.

Seguint les instruccions vaig anar amb el cotxe fins a prop del tram15, i vaig fer temps fins que a les 16 h vam començar a anar cap a la carretera, on un altre àngel d’armilla verda ens va donar indicacions sobre com distribuir-nos.

Vaig agafar de la mà a dos desconeguts, vinguts de lluny. Dues ànimes vestides amb samarreta de color groc. I vam cantar, i vam fer l’onada, i vam riure, i vam saludar a l’helicòpter que ens passava volant. I vam somriure al fotògraf vestit de verd que ens fa fer la mega-foto, i vam seguir les indicacions de la noia de l’armilla verda.

En acabar l’acte vam marxar cadascú cap al seu vehicle, i vam tornar a casa amb l’esperança al cor. I em vaig oblidar d’agrair als àngels de l’armilla verda la colossal tasca que han portat a terme.

Alguns diuen que érem 400.000 persones, d’altres diuen que n’érem un milió sis cents mil. L’únic que se és que no tinc paraules d’expressar el meu agraïment a tots els voluntaris que van fer que aquesta Diada fos especial. Havent reposat un poquet tot el conjunt d’emocions, estic admirat de la meravellosa organització de tot l’acte.

Amb gent així, aquest país no te límits.

Ara és l’hora dels polítics. Ells son professionals de la política i espero que estiguin a l’alçada. Si no ho fan, si no estan a l’alçada, que sàpiguen que els farem a un costat. Seguirem l’exemple dels 30.000 voluntaris i amb esforç, amb voluntat, amb il·lusió, ho farem nosaltres.

 

Anuncis