Democràcia Limitada

La política espanyola, sobre tot la del PP, està ancorada en la fal·làcia de la majoria absoluta: ho faig així per què la majoria m’ha votat i està d’acord en que ho faci per que ho portava al meu programa electoral. Un detall sense importància és que estiguen prenent decisions oposades a les que venien en el seu programa. Això se’ls en fot.

A Espanya, i també a Catalunya, s’ha instaurat un sistema de partits que sembla un menú de restaurant: has de triar entre menú 1, menú 2, menú 3… etc. No pots intercanviar plats: si tries el menú 1 t’has d’empassar el 1er, 2on i postre tant si t’agraden com si no.

Posats a triar, del menú 1 t’agrada el 1er i el 2on, però el postre és arròs amb llet i ets al·lèrgic a la lactosa, per tant tries el menú 2, amb un 1er que t’agrada, un 2on que toleres, i un postre que no t’agrada però al menys no et senta mal a l’estómac.

Quan votes, votes a un partit, valides tot un paquet de mesures, que pots no estar d’acord amb totes. Hi haurà algunes temes que consideres irrenunciables, amb els quals estaràs completament d’acord. D’altres temes tens una opinió neutra, i d’altres estaràs en desacord. En última instància, el teu vot dependrà de quants temes consideris irrenunciables i estiguis d’acord.

A dins dels partits passa el mateix. Aquí les disciplines de partit obliguen als diputats a votar en bloc totes les decisions, soterrant la dissidència. Tot es discuteix a dins, i de portes a fora no hi ha opinions divergents. A l’assemblea de Madrid es va demanar vot ocult i tot el PP en bloc va votar el mateix, sense cap escletxa. Recordem les paraules de Balmón, del PSC: “jo sí que crec que al PSC hi sobra gent”. Si no estàs d’acord marxa, no tens dret a la dissidència.

De cara a unes eleccions, alguns ciutadans s’informen sobre els programes dels partits i decideixen el seu vot en funció del que els hi expliquen. D’altres ciutadans es deixen convèncer per les proclames que es fan durant la campanya electoral. I aquí és on entren els directors de campanya, les estratègies de màrqueting electoral, els assessors d’imatge, els politòlegs. Està tot el peix venut, tot estudiat, hi ha els convençuts i els indecisos, i a aquests és a qui es dirigeix el missatge.

I votem, i es fan majories, i una vegada es fan majories, es forma govern. I apa, fins d’aquí a quatre anys.

Si hi ha majoria absoluta, poden fer i desfer el que vulguin. Si hi ha majoria simple, pot donar-se el cas que facin aliança amb altre grup polític, minoritari, que a canvi d’acords en determinats assumptes permetin al partit majoritari governar. I governar és decidir.

El cas del PP és sagnant, per que té al darrere el que anomenen un “think tank”: la FAES. Un grup d’estudi amb uns objectius molt clars, que ha dissenyat de manera molt clara un full de ruta amb les polítiques a mitjà i llarg termini per a aconseguir el seu objectiu.

El cas concret de la llei Wert segueix fil per randa tal i com van exposar en una conferència l’any 2010. Estàvem avisats, i no férem cas. O més be van guanyar per incompareixença de l’oponent.

El PP al País Valencià ha estat el banc de proves de la FAES, han desenvolupat tot un màster en tècniques de comunicació i propaganda que els han fet arrasar durant gairebé 20 anys una elecció darrere d’altra.

A Andalusia el PSOE està governant des de l’inici de la creació de les comunitats autònomes. Tant al País Valencià com a Andalusia els dos partits estan suportats per xarxes de clientelisme.

Democràcia limitada: l’alcaldessa de Madrid, el president de la Comunitat de Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, la presidenta d’Andalusia no han estat escollits per votació popular, han estat triats pels seus companys de partit, en base a corrents dominants internes dels seus partits.

Democràcia limitada: reforma de la llei d’educació, per decret, i Wert dient que ningú ha volgut dialogar. Tràmit de la nova llei de l’avortament, feta per Gallardón i considerada la més retrògrada de les democràcies europees. Tràmit de la llei per regular el dret de manifestació.

Democràcia limitada: Bauzà imposant un decret d’ensenyament en tres llengües que tampoc té capacitat per acomplir. Prohibint l’exhibició de la senyera als instituts. Fabra ordena el tancament de RTVV.

Mentrestant, no valen protestes, no valen manifestacions, no valen ILPs, no hi ha alternatives. Hi tinc majoria, estic legitimat per a governar i executar les polítiques que estic determinat a executar.

L’única esperança és que d’aquí a 4 anys hi hagi noves votacions, surti majoria d’un partit que desfaci el que ha fet l’anterior govern. Així anem perdent cicles de 4 anys, sense avançar, o amb sort, durant 8 anys hi ha un govern del mateix color. Així ens trobem amb la feina del matalasser: fer i desfer.

Ara mateix l’oposició juga a la contra. No te propostes palpables, tan sols contrapropostes. Al igual que el PP va guanyar per incompareixença del PSOE. La majoria va creure que el PP era “el mal menor”.

Democràcia limitada.

I encara es pregunten el perquè del desinterès dels ciutadans per la política.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s