Ens han dit que no.

El passat 8 d’abril, tres dels nostres representants varen anar al parlament de Madrid, (on també hi tenim representants) a explicar la proposta de cessió de la competència d’organitzar un referèndum.

 Els nostres representants ens han dit que NO.

 I dic els “nostres representants”, per que a Madrid hi ha diputats que han estat escollits amb vots catalans a unes eleccions al “Congreso de Diputados”. No vull que se’m malinterpreti: no estic parlant de bons o mals catalans. Són conciutadans nostres amb unes idees que mereixen tot el meu respecte, tot i que en ocasions no estigui d’acord amb elles. Però, ja sigui disciplina de partit o conviccions personals, els nostres representants han votat majoritàriament NO.

 Per a simplificar: la Generalitat sol·licitava el permís efectuar una enquesta gegantina. Una enquesta com les que en moltes ocasions algú ha contestat per telèfon però, en aquest cas, una enquesta a tota la població de Catalunya sobre què en pensen de la pregunta de “Un estat”, “Un estat Independent”.

 La petició de la Generalitat deixava oberta a negociar amb l’Estat la data i la pregunta a fer. Una consulta no vinculant, que vol dir que la resposta no “obliga legalment” a ningú (ni a la Generalitat, ni a l’Estat) a actuar en conseqüència. I ens han dit que NO.

 Els arguments en contra anaven des que la pregunta és il·legal fins a que “la sobirania és indivisible”. Bé, tot és interpretable… Però, realment, a què ens han dit que NO?

 Han dit NO a un altre tipus de democràcia. Han dit NO a opinar sobre temes que afecten només a una part de la població de l’estat. Han dit NO a la possibilitat de refusar la llei de l’avortament, a regular la dació de la vivenda en pagament per la hipoteca que ens queda pendent. T’afecta el Pla Hidrològic Nacional, que estipula un nou cabdal mínim per a l’Ebre? NO pots opinar. Ens va votar una majoria de la població espanyola i has d’aguantar el que hem decidit. Estàs d’acord en que es facin servir calés públics per a rescatar empreses privades en risc de fallida? Doncs NO tens dret a opinar. Rescatarem els bancs o les autopistes que ens doni la gana.

 Hi ha mecanismes com la “Iniciativa Legislativa Popular (ILP)”: pots aconseguir que al congrés de diputats es debati una proposta de llei sobre un assumpte que consideris d’interès. Això si, si aconsegueixes recollir 500.000 signatures de conciutadans teus que et recolzin…

 Això no t’assegura que la teva proposta s’accepti. Ni tan sols t’assegura que es debati en el congrés. Recordeu la ILP sobre la dació en pagament portada per la PAH? Es va debatre i el PP va considerar que ja havien fet suficient per a impedir els desnonaments… Hi hagué una ILP per a que es poguessin veure canals de TV d’altres autonomies i ni tan sols es va debatre, directament es va denegar.

 Doncs ens han dit NO a això: a intervenir més per canviar les coses. Només tenim dret a opinar un cop cada 4 anys: quan votem a les generals. Només podem votar a un partit que té un paquet de propostes. Hem arribat a votar el que ens sembla el mal menor i a un alt grau d’abstenció. Si alguna de les propostes no ens agrada, ens l’hem d’empassar amb patates i callar durant 4 anys. I els ciutadans ja n’estem tips de patates…