Impossible is nothing

Mai havia treballat tant sense cobrar. Mai m’havien pagat tant pel meu treball.

Ho hem posat tot. Cadascú de nosaltres ha pencat tot el que ha pogut. Ningú ha treballat més, ningú ha treballat menys… Tots ens hem escurat les butxaques de l’ànima i hem posat tot el que teníem. Hem patit, ens hem preocupat, ens hem desesperat pensant que no ens sortiria bé, que badaríem, que alguna cosa fallaria. Quan ha fallat una cosa hem fet un nyap i l’hem tirat endavant ni que fos a rodolons. Hem mirat cara a cara a l’adversitat, l’hem maleïda i ens hem rigut d’ella.

Jo em vaig vestir amb armilla verda el dia de la GRAN V. Per a servir, per al que calgués. Vaig acabar amb la samarreta xopa de suor i amb la gola eixuta de tant de parlar, de cantar, de cridar… Esgotat.

V-deRubi

Els somriures que vaig veure a la V, la mirada de la gent quan se t’atansava a preguntar-te un dubte, una incertesa. La confiança, l’agraïment en la mirada… la il·lusió.

Pinya_IMG_20140913_165300

Mireu-la.

Es diu Concepció Soriano. Ningú li va demanar que fes pinya. Ningú li demanaria mai que fes d’enxaneta, ni de pilar. Ningú li va demanar que s’apartés, que ella no pot fer aquestes coses. Ningú li va dir “tu no pots”. Va donar el que tenia. Tots van acceptar, agraïts, el que oferia, i van tirar amunt el castell. Sabeu les abraçades que es va emportar després? Podeu imaginar-se com es sentia ella després?

Així es podeu fer una idea de com m’he sentit jo, dies desprès, quan ja he paït tot.

Ara mateix estic esgotat, però il·lusionat. Hem d’agafar forces, per que la feina encara no ha acabat. El més difícil està fet, però el que ve ara és el que ens diuen que és impossible.

QUI ENS HO IMPEDIRÀ?

Anuncis

La paella federalista

Cada any s’organitza una paella, que es cuina a Madrid. Catalunya aporta la carn, el País Valencià aporta l’arròs, Mallorca i Murcia aporten verdures. L’aigua es porta de l’Ebre i del Xúquer.

 

Madrid recull els ingredients, cuina la paella i fa el repartiment de les racions.

 

Extremadura es queixa de que a Catalunya sempre se li omple més el plat, que se la discrimina i que no se li reconeix el deute històric que tenim tots amb ella, i que el sistema de repartiment no té en compte que ells tenen menys riquesa i per això necessiten més ració. Extremadura aconsegueix ració doble. Monago baixa els impostos als seus conciutadans.

Andalusia no diu res, però va menjant i sense que ningú se n’adoni ha repetit tres vegades.

Galicia reclama que no té carreteres ni trens per a transportar la seva part de paella, i l’hi posen.

Aragó, diu que la seva població està més dispersa i que pel camí es perden granets d’arròs. S’emporta una mica més de ració, remugant que la paella hagués quedat millor amb “ternasco de Aragón, cómo no”.

Castella Lleó i Castella La Mancha no diuen res, però com tenen la paella a prop, van agafant cullerades directament, a més dels plats que els pertoquen.

El País València es mira el melic, fent notar que és molt maco i que hauria d’estar destacat al mapa com a una de les meravelles del mon, proclama que no té res a veure amb els catalans, i que la seva platja és millor que la catalana, per això Madrid l’ha preferida a la catalana. Mentre està immersa en aquestes reflexions, se li oblida agafar dos plats de paella que li pertocaven, però acaba dient que és igual, que “els ofrenen a Espanya”.

Bascos i navarresos s’han muntat una costellada a banda, sense convidar ningú. Algun any ens han demanat si teníem sal, que s’havien quedat sense.

 

Catalunya s’ha quedat amb gana, i Madrid ens alliçona sobre les virtuts de distribuir bé el menjar de que disposem i no malbaratar-lo. Després s’ofereix a vendre’ns una mica de fiambre… I que tranquils, que ja ens ho descomptarà del repartiment de la pròxima paella.

Cantabria en veure això es queixa de que aquí estan tots amb el cafè i altres “con café, copa y puro!”

Xerrant amb el de Castella Lleó, Catalunya se n’assabenta que Castella Lleó li ha donat fiambre al de Madrid per a compensar-lo, donat que Madrid havia posat la paella, els coberts i el foc.

Ahir va venir Pedro Sánchez a parlar amb el president Mas. El nou secretari del PSOE està promocionant el seu “modelo federal de España”.

Mas-Sanchez

Però quin model federal és el seu?

Catalunya cuinarà la seva paella i la portarà a Madrid, des d’on es repartirà a tots els demés. Així els catalans podran tastar paella d’altres llocs d’Espanya… Però podrem votar? Es clar que si! Podrem decidir si la volem fer de carn o de peix…

PSOEGranada