Impossible is nothing

Mai havia treballat tant sense cobrar. Mai m’havien pagat tant pel meu treball.

Ho hem posat tot. Cadascú de nosaltres ha pencat tot el que ha pogut. Ningú ha treballat més, ningú ha treballat menys… Tots ens hem escurat les butxaques de l’ànima i hem posat tot el que teníem. Hem patit, ens hem preocupat, ens hem desesperat pensant que no ens sortiria bé, que badaríem, que alguna cosa fallaria. Quan ha fallat una cosa hem fet un nyap i l’hem tirat endavant ni que fos a rodolons. Hem mirat cara a cara a l’adversitat, l’hem maleïda i ens hem rigut d’ella.

Jo em vaig vestir amb armilla verda el dia de la GRAN V. Per a servir, per al que calgués. Vaig acabar amb la samarreta xopa de suor i amb la gola eixuta de tant de parlar, de cantar, de cridar… Esgotat.

V-deRubi

Els somriures que vaig veure a la V, la mirada de la gent quan se t’atansava a preguntar-te un dubte, una incertesa. La confiança, l’agraïment en la mirada… la il·lusió.

Pinya_IMG_20140913_165300

Mireu-la.

Es diu Concepció Soriano. Ningú li va demanar que fes pinya. Ningú li demanaria mai que fes d’enxaneta, ni de pilar. Ningú li va demanar que s’apartés, que ella no pot fer aquestes coses. Ningú li va dir “tu no pots”. Va donar el que tenia. Tots van acceptar, agraïts, el que oferia, i van tirar amunt el castell. Sabeu les abraçades que es va emportar després? Podeu imaginar-se com es sentia ella després?

Així es podeu fer una idea de com m’he sentit jo, dies desprès, quan ja he paït tot.

Ara mateix estic esgotat, però il·lusionat. Hem d’agafar forces, per que la feina encara no ha acabat. El més difícil està fet, però el que ve ara és el que ens diuen que és impossible.

QUI ENS HO IMPEDIRÀ?

Anuncis

La paella federalista

Cada any s’organitza una paella, que es cuina a Madrid. Catalunya aporta la carn, el País Valencià aporta l’arròs, Mallorca i Murcia aporten verdures. L’aigua es porta de l’Ebre i del Xúquer.

 

Madrid recull els ingredients, cuina la paella i fa el repartiment de les racions.

 

Extremadura es queixa de que a Catalunya sempre se li omple més el plat, que se la discrimina i que no se li reconeix el deute històric que tenim tots amb ella, i que el sistema de repartiment no té en compte que ells tenen menys riquesa i per això necessiten més ració. Extremadura aconsegueix ració doble. Monago baixa els impostos als seus conciutadans.

Andalusia no diu res, però va menjant i sense que ningú se n’adoni ha repetit tres vegades.

Galicia reclama que no té carreteres ni trens per a transportar la seva part de paella, i l’hi posen.

Aragó, diu que la seva població està més dispersa i que pel camí es perden granets d’arròs. S’emporta una mica més de ració, remugant que la paella hagués quedat millor amb “ternasco de Aragón, cómo no”.

Castella Lleó i Castella La Mancha no diuen res, però com tenen la paella a prop, van agafant cullerades directament, a més dels plats que els pertoquen.

El País València es mira el melic, fent notar que és molt maco i que hauria d’estar destacat al mapa com a una de les meravelles del mon, proclama que no té res a veure amb els catalans, i que la seva platja és millor que la catalana, per això Madrid l’ha preferida a la catalana. Mentre està immersa en aquestes reflexions, se li oblida agafar dos plats de paella que li pertocaven, però acaba dient que és igual, que “els ofrenen a Espanya”.

Bascos i navarresos s’han muntat una costellada a banda, sense convidar ningú. Algun any ens han demanat si teníem sal, que s’havien quedat sense.

 

Catalunya s’ha quedat amb gana, i Madrid ens alliçona sobre les virtuts de distribuir bé el menjar de que disposem i no malbaratar-lo. Després s’ofereix a vendre’ns una mica de fiambre… I que tranquils, que ja ens ho descomptarà del repartiment de la pròxima paella.

Cantabria en veure això es queixa de que aquí estan tots amb el cafè i altres “con café, copa y puro!”

Xerrant amb el de Castella Lleó, Catalunya se n’assabenta que Castella Lleó li ha donat fiambre al de Madrid per a compensar-lo, donat que Madrid havia posat la paella, els coberts i el foc.

Ahir va venir Pedro Sánchez a parlar amb el president Mas. El nou secretari del PSOE està promocionant el seu “modelo federal de España”.

Mas-Sanchez

Però quin model federal és el seu?

Catalunya cuinarà la seva paella i la portarà a Madrid, des d’on es repartirà a tots els demés. Així els catalans podran tastar paella d’altres llocs d’Espanya… Però podrem votar? Es clar que si! Podrem decidir si la volem fer de carn o de peix…

PSOEGranada

Segueixen dient que no

Reunio-Mas-Rajoy

 Ja s’ha escenificat la tan esperada reunió entre Mariano Rajoy, president de tots els espanyols i Artur Mas, president d’aproximadament el 16% dels espanyols.

En aquesta reunió es suposa que Mas ha anat a explicar-li que el 16% dels espanyols sembla que tinguin una opinió pròpia sobre el que hauria de ser Espanya i que seria bo escoltar què n’han de dir.

Mariano s’ha mostrat sorprès d’aquesta notícia. No tenia cap indici de que el 16% dels espanyols tinguin una opinió distinta. Diu que no cal pregunta’ls-hi per què aquest 16% dels espanyols ja van opinar l’any 78 sobre la constitució, i l’any 2012 a les eleccions generals. Per tant no cal tornar-hi a fer preguntes. Ell es deu a tots els espanyols, tot i que valora molt l’opinió del 16% dels espanyols i que els té molt en compte.

Que no, que es il·legal, que no és necessària, que és impossible. Que parlem, però que d’això ni parlar-ne.

Es nota que ens estima, per això vol protegir el nostre dret de tenir el 75% de classes en català (quan podria limitar-ho al 50%), permetrà també que tinguem un multiplex més que la resta d’espanyols (passarem de 3 a 2), ens ha posat un AVE fins a la frontera, que això de Rodalies és de baixa estofa, ens espolia només 8000M€… (16000? on vas a parar) no hi ha per tant. I què si has de tancar algun hospital per a acomplir el dèficit? Tanca només els que atenguin els refredats… Ens estima.

Una vegada acabada aquesta reunió que s’hagués pogut portar a terme amb quatre Whatsapps, Mariano ha ordenat al seu becari que fes tres piulades, s’ha tancat al seu despatx, ha tret del calaix secret el seu Geyperman barbut i l’ha abraçat, tot dient-se: “Tranquilo Geyperman barbudo, que shi cerramosh los ojosh y lo desheamos muy muy muy fuerte, todosh los problemash desaparecen sholosh”.

Mas ha anat a una convocatòria de premsa on ha explicat la seva visió de la reunió, ha admès preguntes, ha fet un elegant “EtFelicitoFill” a un falangista infiltrat, i ha deixat als periodistes madrilenys sense tinta als seus bolígrafs i amb rampes als dits, per la falta de costum d’escriure tant.

Tenen tanta por a la resposta que volen evitar com sigui la pregunta. La resposta els posaria en una situació que no sabrien com abordar. Polítics mediocres, acostumats a acomodar-se i a governar amb curtesa de mires. A aguantar 4 anys de legislatura sense mirar més enllà de maniobrar per guanyar les properes eleccions, legislant en funció d’empreses del BOE, cuinant enquestes per a justificar les seves decisions, amagant-se de la realitat.

La resposta els complicaria la vida… I els la complicarà.

Ens han dit que no.

El passat 8 d’abril, tres dels nostres representants varen anar al parlament de Madrid, (on també hi tenim representants) a explicar la proposta de cessió de la competència d’organitzar un referèndum.

 Els nostres representants ens han dit que NO.

 I dic els “nostres representants”, per que a Madrid hi ha diputats que han estat escollits amb vots catalans a unes eleccions al “Congreso de Diputados”. No vull que se’m malinterpreti: no estic parlant de bons o mals catalans. Són conciutadans nostres amb unes idees que mereixen tot el meu respecte, tot i que en ocasions no estigui d’acord amb elles. Però, ja sigui disciplina de partit o conviccions personals, els nostres representants han votat majoritàriament NO.

 Per a simplificar: la Generalitat sol·licitava el permís efectuar una enquesta gegantina. Una enquesta com les que en moltes ocasions algú ha contestat per telèfon però, en aquest cas, una enquesta a tota la població de Catalunya sobre què en pensen de la pregunta de “Un estat”, “Un estat Independent”.

 La petició de la Generalitat deixava oberta a negociar amb l’Estat la data i la pregunta a fer. Una consulta no vinculant, que vol dir que la resposta no “obliga legalment” a ningú (ni a la Generalitat, ni a l’Estat) a actuar en conseqüència. I ens han dit que NO.

 Els arguments en contra anaven des que la pregunta és il·legal fins a que “la sobirania és indivisible”. Bé, tot és interpretable… Però, realment, a què ens han dit que NO?

 Han dit NO a un altre tipus de democràcia. Han dit NO a opinar sobre temes que afecten només a una part de la població de l’estat. Han dit NO a la possibilitat de refusar la llei de l’avortament, a regular la dació de la vivenda en pagament per la hipoteca que ens queda pendent. T’afecta el Pla Hidrològic Nacional, que estipula un nou cabdal mínim per a l’Ebre? NO pots opinar. Ens va votar una majoria de la població espanyola i has d’aguantar el que hem decidit. Estàs d’acord en que es facin servir calés públics per a rescatar empreses privades en risc de fallida? Doncs NO tens dret a opinar. Rescatarem els bancs o les autopistes que ens doni la gana.

 Hi ha mecanismes com la “Iniciativa Legislativa Popular (ILP)”: pots aconseguir que al congrés de diputats es debati una proposta de llei sobre un assumpte que consideris d’interès. Això si, si aconsegueixes recollir 500.000 signatures de conciutadans teus que et recolzin…

 Això no t’assegura que la teva proposta s’accepti. Ni tan sols t’assegura que es debati en el congrés. Recordeu la ILP sobre la dació en pagament portada per la PAH? Es va debatre i el PP va considerar que ja havien fet suficient per a impedir els desnonaments… Hi hagué una ILP per a que es poguessin veure canals de TV d’altres autonomies i ni tan sols es va debatre, directament es va denegar.

 Doncs ens han dit NO a això: a intervenir més per canviar les coses. Només tenim dret a opinar un cop cada 4 anys: quan votem a les generals. Només podem votar a un partit que té un paquet de propostes. Hem arribat a votar el que ens sembla el mal menor i a un alt grau d’abstenció. Si alguna de les propostes no ens agrada, ens l’hem d’empassar amb patates i callar durant 4 anys. I els ciutadans ja n’estem tips de patates…

 

L’eterna resposta

P:  Per què no es poden impartir les assignatures en català? La immersió lingüística funciona força be des de fa 30 anys, i acordada per tots els grups del parlament. Per què no esteu d’acord?

R:  Por que estamos en España, y el idioma oficial es el español. El recibir la educación en catalán coharta la libertad de los padres de que se les imparta en la lengua oficial.

P:  Però el català també és oficial, per què no puc demanar jo el mateix per als meus fills a Andalusia, per exemple?

R:  ¿Catalán en Andalucía? El idioma oficial es el español, por que estamos en España. El que quiera catalán, ¡que se lo pague!

P:   Hi ha més de 500 lleis que regulen l’ús del castellà. Una directiva europea obliga a etiquetar els productes en la llengua oficial del país i, al menys, una llengua oficial a Europa. L’estat espanyol ha imposat multes i retirat del mercat aquells productes que no estiguessin etiquetats en castellà. Per què quan la Generalitat demana l’etiquetatge en català, tothom posa el crit al cel?

R:  Por que estamos en España y el idioma oficial es el español. El catalán no es oficial en Europa.

P:  Les grans distribuïdores de pel·lícules, com la Disney, es neguen a doblar-les en català (ni pagant-ho jo). Puc trobar a la venda DVDs amb diversos idiomes inclosos: castellà, anglès, francès, polonès, fins i tot rus! Per què quan els demano que doblin al català l’estat no em dona suport?

R:  Por que estamos en España y el catalán no es obligatorio. Además, ¿quién quiere ver Disney en catalán?

P: Per què està mal que jo pressuposti 34M€ en promoció de la llengua catalana, en canvi està be que el “Instituto Cervantes” tingui assignat 90M€, quan aquest no promociona el català, ni el euskera ni el gallec?

R:  Por que estamos en España y la promoción externa del catalán es un gasto superfluo que no nos podemos permitir en estos momentos de crisis. ¡Y vale ya con la lengua! ¡Qué pesadito te pones!

 

P:  El parlament de Catalunya, a petició popular va debatre sobre la prohibició de les corregudes de toros. Després d’escoltar les diverses parts involucrades, es va procedir a votació i, per majoria democràtica, ha decidit prohibir les corregudes de toros. Per què no es respecta aquesta decisió?

R: Por que estamos en España y los toros son la fiesta nacional. Se declarará de interés cultural.

P: Però i la majoria al parlament?

R: Nosotros tenemos mayoría en el Congreso. Estamos en España y las leyes españolas prevalecen sobre las autonómicas. Además, sois unos hipócritas, por que los “correbous” no los habéis prohibido.

P: Pot ser, però, per què es subvenciona els toros amb 500M€?

R: Por que así lo decide el gobierno de España.

 

P:  Per què la inversió en l’AVE a Galicia supera a tota la inversió en l’AVE a tot el corridor mediterràni? http://www.lavanguardia.com/economia/20121002/54351495006/ave-gallego-supera-inversion-corredor-mediterraneo.html

R: Por que estamos en España y los gallegos también tienen derecho a ir a Madrid.

P: Ja, però en època de crisi no s’hagués pogut posposar l’AVE i invertir en el corredor ferroviari de mercaderies?

R: Eso sería discriminar a Galicia, ¿o acaso son españoles de segunda?

P: Com els centenars de milers de catalans que pateixen retards en rodalies? Arriben tard a la feina o a casa i això disminueix la productivitat.

R: Que se levanten más temprano. Hay que trabajar por España para que podamos salir de la crisis. ¿No decíais eso de “si nos levantamos temprano, muy temprano…”

 

P: Les inversions en infraestructures a la ciutat de Madrid i rodalies han estat desorbitades, s’han multiplicat de manera poc planificada i en molts casos supèrflua.

http://ecomovilidad.net/madrid/cuando-eramos-ricos-las-malas-inversiones-en-transporte-de-madrid

http://www.20minutos.es/noticia/1317433/l/decena-equipamientos/madrid/infrautilizados-estrenados/

R: Madrid, como capital de España, requiere infraestructuras que potencien su capacidad de generar recursos para toda España.

 

P: La despesa militar compromesa per l’estat fins al 2025 són entre 32000 i 37000 M€. No es pot aplaçar i prioritzar la Sanitat, per exemple? http://www.lamarea.com/2013/10/12/ejercito-armas/

Imatge

R: Es un compromiso, una deuda contraida por el gobierno, y el pago de la deuda es prioritario según la constitución española. Estamos en España y necesitamos al ejército para su defensa.

P: La mateixa constitució que no es pot tocar, però que PP i PSOE vareu reformar en 15 dies?

R: La reforma se hizo según los mecanismos estipulados en la constitución.

P: En canvi no es pot transferir la competència d’organitzar referendums a la generalitat, per què?

R: Por que estamos en España y la sobiranía es del conjunto del pueblo español. No se puede transferir ni dividir la soberanía.

P: Cites mal l’article. Diu “la sobirania és del poble espanyol”… no especifica “del conjunt del poble”. Nosaltres com a catalans, som espanyols i per tant sobirans. Tenim la sobirania que ens dona la teva constitució i que tu ens vols negar.

R: Hasta el diablo cita las escrituras en su provecho. Es ilegal, estamos en España, y punto.

 

Quan la resposta a totes les reivindicacions sempre és “Por que estamos en España”… la sol·lució que ens ofereixen sembla clara: “… y si no te gusta, coges la puerta y te largas”

Més clar aigua.

 

Sobre els mitjans de comunicació.

“Si no passa res, haurem de fer alguna cosa per posar-hi remei: inventar la realitat”
“Noticia és tot allò que algú no vol veure publicat; la resta és publicitat”
―William Randolph Hearst

No hi ha cap mitjà de comunicació que sigui imparcial. El qui pensi el contrari, s’està enganyant a si mateix.

L’espai i el temps que tenen els mitjans per a exposar les noticies és limitat. Ja sigui un diari, amb un nombre limitat de pàgines i amb reserves d’espai per a anunciants, com una ràdio o una televisió, amb un temps limitat per cada programa de noticies, han de destriar entre fets que considerin mereixedors de ser comunicats, i d’altres que no. Per exemple, a Washington, una ciutat on s’organitzen unes 30 manifestacions cada dia, és raonable que si 600 persones fan una cadena per la independència de Catalunya el Washington Post no ho consideri rellevant.

L’exemple més evident de la parcialitat dels mitjans de comunicació el veiem en els especialitzats en futbol, no cal comentar més detalls.

Avui es parla sovint de la “crisi del periodisme”. Quan el fenomen d’internet ha fet que la informació estigui accessible amb facilitat per a gairebé tothom, els mitjans tradicionals han derivat cada cop més cap a formules que busquen optimitzar els costos.

Hem d’entendre una cosa: el fet que la informació sigui accessible no implica que aquesta informació sigui certa. Internet és un oceà on es pot trobar no tant informació com opinió. Per exemple, sobre el assumpte sobiranista a Catalunya es poden trobar informacions de tota mena; des de les apocalíptiques fins a les irrealment optimistes.

Ara be, és palesa l’enorme asimetria de tot el procés pel que respecta als mitjans de comunicació. El primer cop que vaig escoltar el terme “Caverna mediàtica” va ser dit per Joan Laporta, i feia referència als mitjans esportius de Madrid. El símil es pot aplicar a tots els mitjans de comunicació d’àmbit estatal, quan es posicionen al respecte el sentiment independentista català.

Si mirem les televisions d’àmbit estatal, totes ens mostren un panorama fosc. Es fan ressò de les veus contràries a la consulta, amplifiquen els comentaris apocalíptics sobre com seria una Catalunya independent… etc. A Catalunya l’única televisió amb una posició favorable si més no a la consulta és TV3. 8TV dona molta veu a les terceres vies, a l’unionisme.

ConvencioPPBCN

Quan surts del principat, de l’abast de mitjans de comunicació catalans, tan sols s’escolta una única veu: la que criminalitza el procés català.

Per a mi ha resultat decebedor “El Intermedio” i la seva falca “Ya conocen las noticias, ahora les contaremos la verdad”.

Vaig llegir una entrevista a Wyoming al JotDown en la qual es manifestava a favor de la consulta. Tot i que discrepo de la seva anàlisi sobre com s’ha arribat a aquesta situació, li agraeixo el que fos una de les primeres veus que es manifestava a favor de la consulta des de personalitats de l’estat espanyol.

El meu desencís ha arribat últimament quan he vist en dues ocasions comentaris crítics relacionats amb el procés que s’està vivint a Catalunya. Es pot ser crític, però el que no és acceptable és mostrar només una part de la notícia. Si no expliques les dues versions, estàs manipulant… estàs mentint.

Va mostrar el manifest dels “empresaris alemanys” i fan fer burla de Joan Tardà quan els va titllar d’hereus del nazisme. Em va decebre que l’equip de “El intermedio” no parlés de l’altra versió, donat que ja era sabut que aquests empresaris tenien poc d’alemanys, que la BASF de seguida es va desmarcar d’aquest manifest, i que la resposta de Tardà va ser motivada per la comparació que es feia, en aquest manifest, entre el procés a Catalunya i el procés a l’Alemanya pre-nazi.
Quan a la mort de Suarez també van “colar” la seva falca anti-procés.
Això em fa pensar que al Wyoming i el seu equip els han marcat una línia vermella. Si parles de Catalunya ha de ser en els termes que Lara estipuli. En cas contrari, us farem fora a tots.

 

És molt difícil, quan el rival té l’equip de so que fan servir els Rolling Stones als seus concerts i l’engega a tota potència, i tu només disposes d’una guitarra acústica, un radiocasset i cantes “a capela”. Si a més a més, ens volen treure el radiocasset (retallades a TV3 i privatitzar el seu departament de gestió publicitària)… ho tenim és difícil encara.

 

 

Prince Charming

ImatgeDe pedra m’he quedat quan he vist el video del Congrés Mundial de Mòbils (MWC).

El Príncep Felip i la comitiva han fet acte de presència a l’event. En un moment del seu recorregut, un dels empresaris que hi acudien a l’acte s’ha negat a donar-li la ma al príncep. Els detalls i els motius es poden veure a l’article de Vilaweb que adjunto.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4175390/20140225/alex-fenoll-donare-ma-algu-ens-respecta.html

 

Primer vaig veure el video pel Twitter, i després vaig llegir l’article de Vilaweb, on l’empresari, Àlex Fenoll, explicava els seus motius.

Després de la primera sorpresa inicial, el que més em crida l’atenció és al final, el membre de seguretat de l’escorta que apareix dient “¡no graben videos!”… On s’ha pensat que és!!? Està al Congrés Mundial de Mòbils!!! Voler impedir que algú gravi amb el mòbil és ridícul!

Quantes més situacions tenses haurà passat Sa Altesa Reial el Príncep Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia? Envoltat per la bombolla dels cossos de seguretat, que jo recordi, tan sols en un parell de vegades han circulat imatges d’un súbdit adreçant-se al Príncep en termes poc servils. El més recent va ser l’escridassada al Liceu… que molts mitjans de comunicació van intentar minimitzar.

Em sorprèn també el que Felip tornés enrere a recriminar-li que no li donés la mà: “Per educació, m’hauries de saludar, amic” i la resposta de l’Àlex “No soc amic teu…”

Què li haurà passat pel cap a Felip? Mentre està saludant al següent de la filera, haurà estat rumiant l’atreviment d’aquest ’empresariet’ de tres al quart? Què l’ha impulsat a tornar enrere a gairebé exigir que li donés la ma?

D’una banda entenc l’Àlex. Està al seu estand a la Fira, li venen els del servei de protocol i els fan sortir a tots a fer-li el passadís a una autoritat que ha de passar per allà… i veu que arriba el príncep Felip… Una figura que l’Àlex no ha escollit, en la que no hi creu. Ni tan sols li han preguntat si vol aquest càrrec (ell és massa jove per haver votat la constitució). Ja és prou molest haver de fer el paripé quan ve una autoritat, que ara m’apareix per aquí aquest figura… Fins aquí arribo.

 Penso també que el príncep deu estar emprenyat com una mona. Acostumat com està a que el servei de seguretat i protocol l’aïlli a una bombolla per a que no lo passi res negatiu, amb la premsa i els mitjans audiovisuals controlats al segon… Però clar, a un congrés de mòbils, la censura no funciona.

La Monarquia, una institució de l’edat mitjana a la qual se li ha donat una pàtina de modernitat.

Una institució hereva directa del franquisme. Em poden dir que va ser aprovat per majoria en la constitució, però també eren altres temps, en que l’alternativa a la constitució “democràticament ” redactada pels diputats postfranquistes era la foscor i la incertesa.

La constitució “blinda” la figura del Rei. El declara més enllà de la llei. Faci el que faci no se’l pot jutjar. Un suposat germà bastard va posar una demanda per reclamar drets successoris, però la demanda ni tan sols es va admetre a tràmit. La Constitució impedeix que se li puguin fer proves d’ADN al Monarca. Encara que matés d’un tret a una persona, amb testimonis presents, càmeres, etc., no se’l podria ni detenir, ni portar davant d’un jutge, ni condemnar. Un dels detalls pels quals penso que el rei no abdicarà és que si ho fa, perdria aquesta immunitat que li atorga la constitució.

Això és una institució moderna?

Un altre anacronisme és que l’hereu de la Corona d’Espanya és el major dels fills de sexe masculí. Em poden dir que el príncep Felip ha estat preparat des de petit i ben format en previsió de les tasques que li tocarà afrontar… faltaria més! O sigui, que a la germana major no se li va donar cap oportunitat!!

Això és una institució moderna?

Quan es va publicar el romanç del príncep amb Letizia Ortiz, també se li va donar una pàtina de modernitat a la institució monàrquica. Ens van vendre que l’amor estava per damunt de les tradicions, que un príncep “modern” podia casar-se amb una plebea… Als sectors més monàrquicament retrògrads se’ls va regirar l’estómac… Una plebea!! I divorciada!!

Si, una plebea, divorciada, llicenciada en Ciències de la Informació rama periodisme, màster en informació audiovisual, que a partir d’haver-se casat, passaria a estar calladeta, obrir-se de cames i dedicar-se a fabricar Borbons.

Això és una institució moderna?

Una altra font de futurs conflictes és la línia successòria. Tal i com està actualment la llei, la Corona passarà a mans de l’actual príncep Felip. I el següent en la línia successòria seria Juan Froilán de Todos los Santos, el fill de la infanta Helena. Si es canviés la llei ara mateix, i es designés com a hereu al fill primogènit… Seria la pròpia Infanta Helena l’hereva del tron d’Espanya!

Això és una institució moderna?

Normal que el príncep Felip estigui empipat. Què s’ha cregut aquest plebeu, no oferint-me la mà! El fill de l’amo s’ha empipat amb un dels treballadors de la fàbrica…