Repercussions de la #ViaClaver

Una de les maneres d’afectar als partits és l’amenaça de promoure el vot en blanc com a mesura de pressió. Com afectaria això a la distribució d’escons al “Congreso de diputados”?

La llei electoral espanyola considera Catalunya dividida en 4 demarcacions electorals. Cada demarcació electoral té adjudicada un nombre d’escons. Aquests es repartiran en funció dels vots que tregui cada partit i en proporció al total de vots a les candidatures, i es reparteix seguint la Llei d’Hondt. Així, Barcelona té assignats 31 escons, Girona i Tarragona 6 cadascuna i Lleida 4.

Imaginem que l’ANC els diu als partits: “O arribeu a un acord JA o promourem el vot en blanc!!”… Les CUP es quedarien tan tranquil·les, però DiLL i ERC els entraria un desmai.

Vegem-ho per demarcacions.

 

BARCELONA, 31 escons

Primer, suposem que els resultats són els de les eleccions a la Generalitat. He fet la suposició que els vots a JxS es reparteixen de manera que un 60% van a DiLL i un 40% van a ERC. D’altra banda, suposo que els vots a les CUP han anat en un 80% a ERC i un 20% a CSQEP. Com es repartirien els escons a Barcelona?

BCN_Sense_BoicotEscons a BCN sense boicot

Així veiem que sota aquestes premisses

-ERC i DLL guanyarien empatats sumarien 14 diputats per Barcelona front a 17 unionistes.

-UDC no entraria al Congrés.

– Si ERC i DLL es presentessin com a JxS traurien 15 diputats, 1 més que per separat, a costa del PP

 

 

Ara imaginem que l’ANC promou el vot en blanc i que la gent, emprenyada, acudeix a votar i escull el no posar cap candidatura al sobre. Així es considera vot en blanc. Anem a suposar que el 50% de la gent fa cas i vota en blanc. Aquesta crida no afectarà als partits unionistes i he fet els càlculs suposant que la participació seria un 10% més baixa que a les eleccions a la Generalitat. No gaire més baixa perquè encara estem força actius.

Segons la nova estimació, quedaria així:

BCN_Amb_BoicotEscons a BCN amb boicot

Hipòtesi de distribució d’escons sota la premissa que l’ANC promogués el vot en blanc com a mesura de protesta.

S’han fet les següents suposicions:

-La crida de l’ANC no afectaria als partits unionistes, però provoca que DLL i ERC perdessin el 50% dels vots respecte a les eleccions a la Generalitat.

-Per a la resta de partits, es suposa una participació un 10% inferior a les pasades eleccions.

-CSQEP recull el vot de les CUP

 

Sota aquestes premisses.

-DLL i ERC sumarien 9 diputats per Barcelona.

-Hi hauria 22 diputats unionistes

-C’s hauria guanyat a Barcelona.

-UDC obtindria 1 escó.

 

GIRONA, 6 escons.

GI_Sense_Boicot

Escons a Gi sense boicot

 

Extrapolació dels resultats de les últimes eleccions a la Generalitat. S’han fet les següents suposicions:

-Els vots de JxS s’han repartit 60% DLL i 40% ERC

-Els vots de les CUP s’han repartit 90%ERC, 10%CSQEP

 

Sota aquestes premisses

-ERC i DLL guanyarien empatats sumarien 5 diputats per Girona. No hi hauria diferències anant amb JxS

-PSC, CSQEP, PP ni UDC no obtindrien representació per Girona.

 

Escons a Gi amb boicot

GI_Amb_Boicot

Hipòtesi de distribució d’escons sota la premisa que l’ANC promogués el vot en blanc com a mesura de protesta.

S’han fet les següents supossicions:

-La crida de l’ANC no afectaria als partits unionistes, però provoca que DLL i ERC perdessin el 50% dels vots respecte a les eleccions a la Generalitat.

-Per a la resta de partits, es suposa una participació un 10% inferior a les passades eleccions.

-CSQEP recull el vot de les CUP

Sota aquestes premises.

-DLL i ERC sumarien 3 diputats per Girona.

-Hi hauria 2 diputats unionistes i 1 CSQEP

-PP i UDC no obtindrien representació per Girona

 

LLEIDA, 4 escons

Escons a Lle sense boicot

LLE_Sense_BoicotExtrapolació dels resultats de les últimes eleccions a la Generalitat. S’han fet les següents suposicions:

-Els vots de JxS s’han repartit 60% DLL i 40% ERC

-Els vots de les CUP s’han repartit 80%ERC, 20%CSQEP

 

Sota aquestes premisses

-ERC i DLL guanyarien empatats sumarien 4 diputats per Lleida. No hi hauria diferències anant amb JxS

-C’s, PSC, CSQEP, PP ni UDC no obtindrien representació per Girona.

 

Escons a Lle amb boicot

LLE_Amb_Boicot

Hipòtesi de distribució d’escons sota la premisa que l’ANC promogués el vot en blanc com a mesura de protesta.

S’han fet les següents suposicions:

-La crida de l’ANC no afectaria als partits unionistes, però provoca que DLL i ERC perdessin el 50% dels vots respecte a les eleccions a la Generalitat.

-Per a la resta de partits, es suposa una participació un 10% inferior a les passades eleccions.

-CSQEP recull el vot de les CUP

Sota aquestes premisses.

-DLL i ERC sumarien 3 diputats per Lleida.

-C’s agafaria el 4rt diputat per Lleida. Aquest diputat estaria entre C’s i PSC depenent del comportament dels votants d’aquests partits (Fidelitat)

-PSC, CSQEP, PP i UDC no obtindrien representació per Girona

 

TARRAGONA, 6 escons

Escons a Ta sense boicot

TA_Sense_Boicot

Extrapolació dels resultats de les últimes eleccions a la Generalitat. S’han fet les següents suposicions:

-Els vots de JxS s’han repartit 60% DLL i 40% ERC

-Els vots de les CUP els ha absorbit ERC

 

Sota aquestes premisses

-ERC i DLL guanyarien empatats sumarien 4 diputats per Tarragona. No hi hauria diferències anant amb JxS

-CSQEP, PP i UDC no obtindrien representació per Girona.

 

Escons Ta amb boicot

TA_Amb_Boicot

Hipòtesi de distribució d’escons sota la premissa que l’ANC promogués el vot en blanc com a mesura de protesta.

S’han fet les següents suposicions:

-La crida de l’ANC no afectaria als partits unionistes, però provoca que DLL i ERC perdessin el 50% dels vots respecte a les eleccions a la Generalitat.

-Per a la resta de partits, es suposa una participació un 10% inferior a les pasades eleccions.

-El vot de les CUP passa a l’abstenció

Sota aquestes premisses.

-DLL i ERC sumarien 2 diputats per Tarragona.

-C’s guanyaria a Lleida.

-CSQEP i UDC no obtindrien representació per Tarragona

 

DEMARCACIÓ DE CATALUNYA

Escons a Catalunya segons últimes eleccions

CAT_Sense_Boicot

Escons a Catalunya sense boicot

Hi ha un total de 47 diputats que representen Catalunya al Congrés de diputats.

Si l’electorat es comporta de manera semblant a les eleccions plebiscitàries, hi cap la possibilitat que 27 diputats a Catalunya siguin independentistes (més de la meitat).

En la hipòtesi més optimista en que DLL i ERC anessin com a JxS i absorbissin tots els vots a les CUP, podria augmentar en 1 el nombre de diputats independentistes.

CAT_Amb_Boicot

Efectes de la #ViaClaver

En el cas que l’ANC promogués un boicot i fes campanya pel vot en blanc, podria suposar una pèrdua de fins a 10 diputats, l’entrada al Congrés d’un diputat d’Unió i una pujada espectacular de C’s.

 

La #ViaClaver suposaria un daltabaix per als partits independentistes i una injecció de moral per als unionistes. C’s estaria aplaudint amb les orelles i UDC s’erigiria com a representant dels “catalans amb seny”.

 

 

METODOLOGIA

Les suposicions sobre com es repartirà el vot de JxS davant les noves eleccions són això, suposicions. Són estimacions meves, basant-me en la distribució de parlamentaris que van acordar CDC i ERC (60-40) que, a l’hora de la votació es poden intercanviar, donat que sembla que ERC estigui pujant en estimació de vot.

També són suposicions meves el repartiment dels votants de les CUP entre ERC i CSQEP. El més probable és que qui hagi votat a les CUP entri majoritàriament en la bossa de l’abstenció a les properes eleccions. Per al repartiment he observat l’històric dels resultats a cada demarcació. Si ICV havia tingut gaires menys vots que CSQEP, si hi ha hagut vot cap a l’esquerra, etc. Això suposo que és el que en diuen “la cuina de les enquestes”.

El que m’ha servit aquest exercici és per a comprovar que el vot en blanc, nul i l’abstenció, no serveixen per a res. No afecten gaire la composició del parlament i tan sols afavoreixen a la llista més votada. Les diferències són:

L’abstenció no compta. Una alta abstenció no es indicativa de res, sols de la desmobilització. Tot i que a totes les eleccions en què la participació ha anat baixant, els partits han fet acte de contrició: “hem d’analitzar el perquè la gent no acudeix a votar… hem d’acostar més la política al poble… ens ho hem de mirar… etc.”… A la pràctica, als partits se’ls en fot l’abstenció o inclús tenen la barra de fer-se seva la “majoria silenciosa”.

Vot en blanc. És un sobre sense cap papereta dins. Aquest vot es compta per a avaluar el total de vots vàlids, però no té efectes de cara al repartiment d’escons. Perjudica als partits minoritaris igual que l’abstenció i el vot nul.

El vot nul és aquell sobre que a dintre porta una papereta estripada, dues paperetes, una papereta amb un tall de xoriç, etc. No compta per a valorar el total de vots ni compta per al repartiment d’escons.

M’han explicat que el vot en blanc té efectes a l’hora de les subvencions als partits. Això és: hi ha un pressupost de, per exemple, 100 milions d’€ en subvencions a partits. Es compta el nº de vots vàlids com la suma de vots a totes les candidatures + vots en blanc. Així, si han hagut 10 vots vàlids, a 10 milions el vot. El partit amb 4 vots rebrà 4 milions, el partit amb 1 vot, rebrà 1 milió, el partit que no ha entrat al parlament, no rebrà res. Els vots en blanc se’ls estalvia l’estat. Però aquesta explicació no l’he pogut comprovar…

 

Anuncis

Llista o llistes?

Porto 2 anys com a simpatitzant de l’ANC, picant pedra, parlant amb la gent, intentant convèncer a indecisos. Els inicis són complicats, per que tens vergonya d’abordar a la gent, per que no saps les paraules, per que tu mateix tens dubtes. Però amb temps, dedicació, pràctica, lectures, argumentaris, vas millorant la teva confiança i polint el teu discurs.

 

En dos anys de picar pedra, puc dir que el que més m’ha facilitat convèncer indecisos ha estat això:

Consulta

 

La imatge en la qual 5 formacions polítiques aparquen les seves discrepàncies per a dir-li als indecisos que aquí està passant una de ben grossa. Dir que han estat disposats a quelcom més que fer-se una foto: a anar de la ma per a assolir un objectiu comú. No s’ha parlat de polítiques socials, no s’ha parlat de retallades, no s’ha parlat de sanitat, de corrupció… per que s’ha pres la determinació de que la independència és el mitjà per a poder aplicar solucions als problemes socials, les retallades, la sanitat… la corrupció.

 

El viatge no ha estat exempt de tensions, de discrepàncies, inclòs de principis de trencament. Quan ha passat això, la gent, davant la incertesa s’ha angoixat. Ha trobat consol i seguretat quan l’ANC ha sortit al carrer, sense cap sigla de cap partit visible, a dir-li a la gent que confiessin, que hi hauria votació per que TOTS JUNTS ho faríem possible. Llavors ho vam aconseguir. Sense sigles, sense noms… Va ser un dia amb moltes imatges corprenedores que es van quedar a la memòria. Però una d’elles va ser demolidora:

abrazo_mas_fernandez

 

Ara apareixen noves tensions. Es parla de fer llistes separades per a atreure el vot dels indecisos… “La llista única allunya els indecisos”.

Amb llistes separades estàs creant un artifici electoral per a atreure a indecisos, amb el risc de que t’abandonin si no pots fer les polítiques que havies promès. Per que l’excusa de “l’estat espanyol no em deixa fer-ho” ja l’hem feta servir massa temps.

Als indecisos no els atrauràs amb promeses.

Amb llistes separades estàs generant desconfiança, per que si no vols “anar amb la mateixa llista que aquell” és per que no confies en ell. I si tu no confies en aquell, pot ser l’altre tampoc en tu… I així entraríem en bucle del qual no jo no se com sortir.

Als indecisos no els atrauràs amb desconfiança.

Si en 30 anys de política no heu sabut convèncer als indecisos, deixeu-me’ls a mi. En dos anys he après molt.

No us asseguro que els convenceré a tots, però als que ho aconsegueixi no ens abandonaran si van mal dades. Tan sols us puc assegurar esforç i, sobre tot, honestedat. Per que amb honestedat i confiança és com podràs convèncer als indecisos.

Passi el que passi després de les eleccions, ens trobarem en l’equivalent a una economia de guerra i la negociació d’un armistici. En front tenim un estat hostil, contrari fins i tot a parlar. Nega la nostra singularitat, nega l’ofec econòmic, nega el maltractament, nega el menyspreu. Sols diu NO.

 

I una altra imatge que m’ha ajudat molt a convèncer als indecisos ha estat aquesta:

RajoyEnfurismat

 

La cara que ha fet totes les vegades que ens han vist units.

 

Se que anar en la mateixa llista suposa empassar-se molts gripaus, se que és un sacrifici, se que demano molt… Però porto dos anys donant-ho tot… i no em queda més…

 

CDC, ERC, CUP i a qui em vulgui llegir d’ICV i UDC … no puc més.

 

 

 

 

La paella federalista

Cada any s’organitza una paella, que es cuina a Madrid. Catalunya aporta la carn, el País Valencià aporta l’arròs, Mallorca i Murcia aporten verdures. L’aigua es porta de l’Ebre i del Xúquer.

 

Madrid recull els ingredients, cuina la paella i fa el repartiment de les racions.

 

Extremadura es queixa de que a Catalunya sempre se li omple més el plat, que se la discrimina i que no se li reconeix el deute històric que tenim tots amb ella, i que el sistema de repartiment no té en compte que ells tenen menys riquesa i per això necessiten més ració. Extremadura aconsegueix ració doble. Monago baixa els impostos als seus conciutadans.

Andalusia no diu res, però va menjant i sense que ningú se n’adoni ha repetit tres vegades.

Galicia reclama que no té carreteres ni trens per a transportar la seva part de paella, i l’hi posen.

Aragó, diu que la seva població està més dispersa i que pel camí es perden granets d’arròs. S’emporta una mica més de ració, remugant que la paella hagués quedat millor amb “ternasco de Aragón, cómo no”.

Castella Lleó i Castella La Mancha no diuen res, però com tenen la paella a prop, van agafant cullerades directament, a més dels plats que els pertoquen.

El País València es mira el melic, fent notar que és molt maco i que hauria d’estar destacat al mapa com a una de les meravelles del mon, proclama que no té res a veure amb els catalans, i que la seva platja és millor que la catalana, per això Madrid l’ha preferida a la catalana. Mentre està immersa en aquestes reflexions, se li oblida agafar dos plats de paella que li pertocaven, però acaba dient que és igual, que “els ofrenen a Espanya”.

Bascos i navarresos s’han muntat una costellada a banda, sense convidar ningú. Algun any ens han demanat si teníem sal, que s’havien quedat sense.

 

Catalunya s’ha quedat amb gana, i Madrid ens alliçona sobre les virtuts de distribuir bé el menjar de que disposem i no malbaratar-lo. Després s’ofereix a vendre’ns una mica de fiambre… I que tranquils, que ja ens ho descomptarà del repartiment de la pròxima paella.

Cantabria en veure això es queixa de que aquí estan tots amb el cafè i altres “con café, copa y puro!”

Xerrant amb el de Castella Lleó, Catalunya se n’assabenta que Castella Lleó li ha donat fiambre al de Madrid per a compensar-lo, donat que Madrid havia posat la paella, els coberts i el foc.

Ahir va venir Pedro Sánchez a parlar amb el president Mas. El nou secretari del PSOE està promocionant el seu “modelo federal de España”.

Mas-Sanchez

Però quin model federal és el seu?

Catalunya cuinarà la seva paella i la portarà a Madrid, des d’on es repartirà a tots els demés. Així els catalans podran tastar paella d’altres llocs d’Espanya… Però podrem votar? Es clar que si! Podrem decidir si la volem fer de carn o de peix…

PSOEGranada

Segueixen dient que no

Reunio-Mas-Rajoy

 Ja s’ha escenificat la tan esperada reunió entre Mariano Rajoy, president de tots els espanyols i Artur Mas, president d’aproximadament el 16% dels espanyols.

En aquesta reunió es suposa que Mas ha anat a explicar-li que el 16% dels espanyols sembla que tinguin una opinió pròpia sobre el que hauria de ser Espanya i que seria bo escoltar què n’han de dir.

Mariano s’ha mostrat sorprès d’aquesta notícia. No tenia cap indici de que el 16% dels espanyols tinguin una opinió distinta. Diu que no cal pregunta’ls-hi per què aquest 16% dels espanyols ja van opinar l’any 78 sobre la constitució, i l’any 2012 a les eleccions generals. Per tant no cal tornar-hi a fer preguntes. Ell es deu a tots els espanyols, tot i que valora molt l’opinió del 16% dels espanyols i que els té molt en compte.

Que no, que es il·legal, que no és necessària, que és impossible. Que parlem, però que d’això ni parlar-ne.

Es nota que ens estima, per això vol protegir el nostre dret de tenir el 75% de classes en català (quan podria limitar-ho al 50%), permetrà també que tinguem un multiplex més que la resta d’espanyols (passarem de 3 a 2), ens ha posat un AVE fins a la frontera, que això de Rodalies és de baixa estofa, ens espolia només 8000M€… (16000? on vas a parar) no hi ha per tant. I què si has de tancar algun hospital per a acomplir el dèficit? Tanca només els que atenguin els refredats… Ens estima.

Una vegada acabada aquesta reunió que s’hagués pogut portar a terme amb quatre Whatsapps, Mariano ha ordenat al seu becari que fes tres piulades, s’ha tancat al seu despatx, ha tret del calaix secret el seu Geyperman barbut i l’ha abraçat, tot dient-se: “Tranquilo Geyperman barbudo, que shi cerramosh los ojosh y lo desheamos muy muy muy fuerte, todosh los problemash desaparecen sholosh”.

Mas ha anat a una convocatòria de premsa on ha explicat la seva visió de la reunió, ha admès preguntes, ha fet un elegant “EtFelicitoFill” a un falangista infiltrat, i ha deixat als periodistes madrilenys sense tinta als seus bolígrafs i amb rampes als dits, per la falta de costum d’escriure tant.

Tenen tanta por a la resposta que volen evitar com sigui la pregunta. La resposta els posaria en una situació que no sabrien com abordar. Polítics mediocres, acostumats a acomodar-se i a governar amb curtesa de mires. A aguantar 4 anys de legislatura sense mirar més enllà de maniobrar per guanyar les properes eleccions, legislant en funció d’empreses del BOE, cuinant enquestes per a justificar les seves decisions, amagant-se de la realitat.

La resposta els complicaria la vida… I els la complicarà.

L’eterna resposta

P:  Per què no es poden impartir les assignatures en català? La immersió lingüística funciona força be des de fa 30 anys, i acordada per tots els grups del parlament. Per què no esteu d’acord?

R:  Por que estamos en España, y el idioma oficial es el español. El recibir la educación en catalán coharta la libertad de los padres de que se les imparta en la lengua oficial.

P:  Però el català també és oficial, per què no puc demanar jo el mateix per als meus fills a Andalusia, per exemple?

R:  ¿Catalán en Andalucía? El idioma oficial es el español, por que estamos en España. El que quiera catalán, ¡que se lo pague!

P:   Hi ha més de 500 lleis que regulen l’ús del castellà. Una directiva europea obliga a etiquetar els productes en la llengua oficial del país i, al menys, una llengua oficial a Europa. L’estat espanyol ha imposat multes i retirat del mercat aquells productes que no estiguessin etiquetats en castellà. Per què quan la Generalitat demana l’etiquetatge en català, tothom posa el crit al cel?

R:  Por que estamos en España y el idioma oficial es el español. El catalán no es oficial en Europa.

P:  Les grans distribuïdores de pel·lícules, com la Disney, es neguen a doblar-les en català (ni pagant-ho jo). Puc trobar a la venda DVDs amb diversos idiomes inclosos: castellà, anglès, francès, polonès, fins i tot rus! Per què quan els demano que doblin al català l’estat no em dona suport?

R:  Por que estamos en España y el catalán no es obligatorio. Además, ¿quién quiere ver Disney en catalán?

P: Per què està mal que jo pressuposti 34M€ en promoció de la llengua catalana, en canvi està be que el “Instituto Cervantes” tingui assignat 90M€, quan aquest no promociona el català, ni el euskera ni el gallec?

R:  Por que estamos en España y la promoción externa del catalán es un gasto superfluo que no nos podemos permitir en estos momentos de crisis. ¡Y vale ya con la lengua! ¡Qué pesadito te pones!

 

P:  El parlament de Catalunya, a petició popular va debatre sobre la prohibició de les corregudes de toros. Després d’escoltar les diverses parts involucrades, es va procedir a votació i, per majoria democràtica, ha decidit prohibir les corregudes de toros. Per què no es respecta aquesta decisió?

R: Por que estamos en España y los toros son la fiesta nacional. Se declarará de interés cultural.

P: Però i la majoria al parlament?

R: Nosotros tenemos mayoría en el Congreso. Estamos en España y las leyes españolas prevalecen sobre las autonómicas. Además, sois unos hipócritas, por que los “correbous” no los habéis prohibido.

P: Pot ser, però, per què es subvenciona els toros amb 500M€?

R: Por que así lo decide el gobierno de España.

 

P:  Per què la inversió en l’AVE a Galicia supera a tota la inversió en l’AVE a tot el corridor mediterràni? http://www.lavanguardia.com/economia/20121002/54351495006/ave-gallego-supera-inversion-corredor-mediterraneo.html

R: Por que estamos en España y los gallegos también tienen derecho a ir a Madrid.

P: Ja, però en època de crisi no s’hagués pogut posposar l’AVE i invertir en el corredor ferroviari de mercaderies?

R: Eso sería discriminar a Galicia, ¿o acaso son españoles de segunda?

P: Com els centenars de milers de catalans que pateixen retards en rodalies? Arriben tard a la feina o a casa i això disminueix la productivitat.

R: Que se levanten más temprano. Hay que trabajar por España para que podamos salir de la crisis. ¿No decíais eso de “si nos levantamos temprano, muy temprano…”

 

P: Les inversions en infraestructures a la ciutat de Madrid i rodalies han estat desorbitades, s’han multiplicat de manera poc planificada i en molts casos supèrflua.

http://ecomovilidad.net/madrid/cuando-eramos-ricos-las-malas-inversiones-en-transporte-de-madrid

http://www.20minutos.es/noticia/1317433/l/decena-equipamientos/madrid/infrautilizados-estrenados/

R: Madrid, como capital de España, requiere infraestructuras que potencien su capacidad de generar recursos para toda España.

 

P: La despesa militar compromesa per l’estat fins al 2025 són entre 32000 i 37000 M€. No es pot aplaçar i prioritzar la Sanitat, per exemple? http://www.lamarea.com/2013/10/12/ejercito-armas/

Imatge

R: Es un compromiso, una deuda contraida por el gobierno, y el pago de la deuda es prioritario según la constitución española. Estamos en España y necesitamos al ejército para su defensa.

P: La mateixa constitució que no es pot tocar, però que PP i PSOE vareu reformar en 15 dies?

R: La reforma se hizo según los mecanismos estipulados en la constitución.

P: En canvi no es pot transferir la competència d’organitzar referendums a la generalitat, per què?

R: Por que estamos en España y la sobiranía es del conjunto del pueblo español. No se puede transferir ni dividir la soberanía.

P: Cites mal l’article. Diu “la sobirania és del poble espanyol”… no especifica “del conjunt del poble”. Nosaltres com a catalans, som espanyols i per tant sobirans. Tenim la sobirania que ens dona la teva constitució i que tu ens vols negar.

R: Hasta el diablo cita las escrituras en su provecho. Es ilegal, estamos en España, y punto.

 

Quan la resposta a totes les reivindicacions sempre és “Por que estamos en España”… la sol·lució que ens ofereixen sembla clara: “… y si no te gusta, coges la puerta y te largas”

Més clar aigua.

 

Prince Charming

ImatgeDe pedra m’he quedat quan he vist el video del Congrés Mundial de Mòbils (MWC).

El Príncep Felip i la comitiva han fet acte de presència a l’event. En un moment del seu recorregut, un dels empresaris que hi acudien a l’acte s’ha negat a donar-li la ma al príncep. Els detalls i els motius es poden veure a l’article de Vilaweb que adjunto.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4175390/20140225/alex-fenoll-donare-ma-algu-ens-respecta.html

 

Primer vaig veure el video pel Twitter, i després vaig llegir l’article de Vilaweb, on l’empresari, Àlex Fenoll, explicava els seus motius.

Després de la primera sorpresa inicial, el que més em crida l’atenció és al final, el membre de seguretat de l’escorta que apareix dient “¡no graben videos!”… On s’ha pensat que és!!? Està al Congrés Mundial de Mòbils!!! Voler impedir que algú gravi amb el mòbil és ridícul!

Quantes més situacions tenses haurà passat Sa Altesa Reial el Príncep Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia? Envoltat per la bombolla dels cossos de seguretat, que jo recordi, tan sols en un parell de vegades han circulat imatges d’un súbdit adreçant-se al Príncep en termes poc servils. El més recent va ser l’escridassada al Liceu… que molts mitjans de comunicació van intentar minimitzar.

Em sorprèn també el que Felip tornés enrere a recriminar-li que no li donés la mà: “Per educació, m’hauries de saludar, amic” i la resposta de l’Àlex “No soc amic teu…”

Què li haurà passat pel cap a Felip? Mentre està saludant al següent de la filera, haurà estat rumiant l’atreviment d’aquest ’empresariet’ de tres al quart? Què l’ha impulsat a tornar enrere a gairebé exigir que li donés la ma?

D’una banda entenc l’Àlex. Està al seu estand a la Fira, li venen els del servei de protocol i els fan sortir a tots a fer-li el passadís a una autoritat que ha de passar per allà… i veu que arriba el príncep Felip… Una figura que l’Àlex no ha escollit, en la que no hi creu. Ni tan sols li han preguntat si vol aquest càrrec (ell és massa jove per haver votat la constitució). Ja és prou molest haver de fer el paripé quan ve una autoritat, que ara m’apareix per aquí aquest figura… Fins aquí arribo.

 Penso també que el príncep deu estar emprenyat com una mona. Acostumat com està a que el servei de seguretat i protocol l’aïlli a una bombolla per a que no lo passi res negatiu, amb la premsa i els mitjans audiovisuals controlats al segon… Però clar, a un congrés de mòbils, la censura no funciona.

La Monarquia, una institució de l’edat mitjana a la qual se li ha donat una pàtina de modernitat.

Una institució hereva directa del franquisme. Em poden dir que va ser aprovat per majoria en la constitució, però també eren altres temps, en que l’alternativa a la constitució “democràticament ” redactada pels diputats postfranquistes era la foscor i la incertesa.

La constitució “blinda” la figura del Rei. El declara més enllà de la llei. Faci el que faci no se’l pot jutjar. Un suposat germà bastard va posar una demanda per reclamar drets successoris, però la demanda ni tan sols es va admetre a tràmit. La Constitució impedeix que se li puguin fer proves d’ADN al Monarca. Encara que matés d’un tret a una persona, amb testimonis presents, càmeres, etc., no se’l podria ni detenir, ni portar davant d’un jutge, ni condemnar. Un dels detalls pels quals penso que el rei no abdicarà és que si ho fa, perdria aquesta immunitat que li atorga la constitució.

Això és una institució moderna?

Un altre anacronisme és que l’hereu de la Corona d’Espanya és el major dels fills de sexe masculí. Em poden dir que el príncep Felip ha estat preparat des de petit i ben format en previsió de les tasques que li tocarà afrontar… faltaria més! O sigui, que a la germana major no se li va donar cap oportunitat!!

Això és una institució moderna?

Quan es va publicar el romanç del príncep amb Letizia Ortiz, també se li va donar una pàtina de modernitat a la institució monàrquica. Ens van vendre que l’amor estava per damunt de les tradicions, que un príncep “modern” podia casar-se amb una plebea… Als sectors més monàrquicament retrògrads se’ls va regirar l’estómac… Una plebea!! I divorciada!!

Si, una plebea, divorciada, llicenciada en Ciències de la Informació rama periodisme, màster en informació audiovisual, que a partir d’haver-se casat, passaria a estar calladeta, obrir-se de cames i dedicar-se a fabricar Borbons.

Això és una institució moderna?

Una altra font de futurs conflictes és la línia successòria. Tal i com està actualment la llei, la Corona passarà a mans de l’actual príncep Felip. I el següent en la línia successòria seria Juan Froilán de Todos los Santos, el fill de la infanta Helena. Si es canviés la llei ara mateix, i es designés com a hereu al fill primogènit… Seria la pròpia Infanta Helena l’hereva del tron d’Espanya!

Això és una institució moderna?

Normal que el príncep Felip estigui empipat. Què s’ha cregut aquest plebeu, no oferint-me la mà! El fill de l’amo s’ha empipat amb un dels treballadors de la fàbrica…

 

Democràcia Limitada

La política espanyola, sobre tot la del PP, està ancorada en la fal·làcia de la majoria absoluta: ho faig així per què la majoria m’ha votat i està d’acord en que ho faci per que ho portava al meu programa electoral. Un detall sense importància és que estiguen prenent decisions oposades a les que venien en el seu programa. Això se’ls en fot.

A Espanya, i també a Catalunya, s’ha instaurat un sistema de partits que sembla un menú de restaurant: has de triar entre menú 1, menú 2, menú 3… etc. No pots intercanviar plats: si tries el menú 1 t’has d’empassar el 1er, 2on i postre tant si t’agraden com si no.

Posats a triar, del menú 1 t’agrada el 1er i el 2on, però el postre és arròs amb llet i ets al·lèrgic a la lactosa, per tant tries el menú 2, amb un 1er que t’agrada, un 2on que toleres, i un postre que no t’agrada però al menys no et senta mal a l’estómac.

Quan votes, votes a un partit, valides tot un paquet de mesures, que pots no estar d’acord amb totes. Hi haurà algunes temes que consideres irrenunciables, amb els quals estaràs completament d’acord. D’altres temes tens una opinió neutra, i d’altres estaràs en desacord. En última instància, el teu vot dependrà de quants temes consideris irrenunciables i estiguis d’acord.

A dins dels partits passa el mateix. Aquí les disciplines de partit obliguen als diputats a votar en bloc totes les decisions, soterrant la dissidència. Tot es discuteix a dins, i de portes a fora no hi ha opinions divergents. A l’assemblea de Madrid es va demanar vot ocult i tot el PP en bloc va votar el mateix, sense cap escletxa. Recordem les paraules de Balmón, del PSC: “jo sí que crec que al PSC hi sobra gent”. Si no estàs d’acord marxa, no tens dret a la dissidència.

De cara a unes eleccions, alguns ciutadans s’informen sobre els programes dels partits i decideixen el seu vot en funció del que els hi expliquen. D’altres ciutadans es deixen convèncer per les proclames que es fan durant la campanya electoral. I aquí és on entren els directors de campanya, les estratègies de màrqueting electoral, els assessors d’imatge, els politòlegs. Està tot el peix venut, tot estudiat, hi ha els convençuts i els indecisos, i a aquests és a qui es dirigeix el missatge.

I votem, i es fan majories, i una vegada es fan majories, es forma govern. I apa, fins d’aquí a quatre anys.

Si hi ha majoria absoluta, poden fer i desfer el que vulguin. Si hi ha majoria simple, pot donar-se el cas que facin aliança amb altre grup polític, minoritari, que a canvi d’acords en determinats assumptes permetin al partit majoritari governar. I governar és decidir.

El cas del PP és sagnant, per que té al darrere el que anomenen un “think tank”: la FAES. Un grup d’estudi amb uns objectius molt clars, que ha dissenyat de manera molt clara un full de ruta amb les polítiques a mitjà i llarg termini per a aconseguir el seu objectiu.

El cas concret de la llei Wert segueix fil per randa tal i com van exposar en una conferència l’any 2010. Estàvem avisats, i no férem cas. O més be van guanyar per incompareixença de l’oponent.

El PP al País Valencià ha estat el banc de proves de la FAES, han desenvolupat tot un màster en tècniques de comunicació i propaganda que els han fet arrasar durant gairebé 20 anys una elecció darrere d’altra.

A Andalusia el PSOE està governant des de l’inici de la creació de les comunitats autònomes. Tant al País Valencià com a Andalusia els dos partits estan suportats per xarxes de clientelisme.

Democràcia limitada: l’alcaldessa de Madrid, el president de la Comunitat de Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, la presidenta d’Andalusia no han estat escollits per votació popular, han estat triats pels seus companys de partit, en base a corrents dominants internes dels seus partits.

Democràcia limitada: reforma de la llei d’educació, per decret, i Wert dient que ningú ha volgut dialogar. Tràmit de la nova llei de l’avortament, feta per Gallardón i considerada la més retrògrada de les democràcies europees. Tràmit de la llei per regular el dret de manifestació.

Democràcia limitada: Bauzà imposant un decret d’ensenyament en tres llengües que tampoc té capacitat per acomplir. Prohibint l’exhibició de la senyera als instituts. Fabra ordena el tancament de RTVV.

Mentrestant, no valen protestes, no valen manifestacions, no valen ILPs, no hi ha alternatives. Hi tinc majoria, estic legitimat per a governar i executar les polítiques que estic determinat a executar.

L’única esperança és que d’aquí a 4 anys hi hagi noves votacions, surti majoria d’un partit que desfaci el que ha fet l’anterior govern. Així anem perdent cicles de 4 anys, sense avançar, o amb sort, durant 8 anys hi ha un govern del mateix color. Així ens trobem amb la feina del matalasser: fer i desfer.

Ara mateix l’oposició juga a la contra. No te propostes palpables, tan sols contrapropostes. Al igual que el PP va guanyar per incompareixença del PSOE. La majoria va creure que el PP era “el mal menor”.

Democràcia limitada.

I encara es pregunten el perquè del desinterès dels ciutadans per la política.